"Cant coral i salut mental" és el tema que Albert Mariné, cantant de la corda de baixos, havia de parlar-nos a l'inici del frustrat concert de Nadal. Ara ens l'exposa aquí.
Coincidint amb la marató de TV3, que aquest any està dedicada a la salut mental, hem volgut incloure en aquest concert de Nadal una breu comunicació sobre els beneficis del cant coral per a la salut en general i de forma específica per la salut mental.
Em presentaré: sóc Albert Mariné, psiquiatre de professió, he treballat durant gran part de la meva vida professional a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, estic a la junta directiva de la Fundació Congrés Català de Salut Mental i sóc aquí com a membre de la Coral de la Font d’en Fargues.
Fa molts anys que el cant coral s’ha anat popularitzant en molts de països com una activitat tant de caràcter professional com per aficionats. A casa nostra tenim una llarga tradició. Només cal recordar els cors d’Anselm Clavé ja al segle XIX i tot el moviment posterior amb l’Orfeó Català i la Coral Sant Jordi com a alguns dels exponents més emblemàtics.
Darrerament s’ha produït un nou impuls en les corals d’aficionats. Pot ser que hi hagi influït la popularitat del cant gòspel o de programes televisius com Happy day. El mateix ha passat en la majoria de països europeus i americans on el cant coral comunitari ja era molt present. A més, està resistint prou bé les mesures de confinament i distanciament social per la pandèmia i això demostra el seu arrelament i la gran motivació que suscita.
Tot aquest interès ha propiciat que s’hagin editat diverses publicacions i realitzat recerques científiques de qualitat sobre els efectes en la salut i el benestar de cantar en grup.
Els beneficis que s’han observat són amplis i diversos, i alguns naturalment coincideixen amb altres activitats musicals com ara tocar un instrument, o també ballar o pintar. Qualsevol activitat artística que ens motivi i ens impulsi a seguir-la perfeccionant, és saludable, i més si la podem compartir.
Ara bé, de forma específica, el cant coral té unes potencialitats que convé ressaltar, tenint sempre en compte que els efectes sobre el nostre cos i la nostra ment són complementaris i sovint indestriables.
La primera qüestió que hem de tenir present és la importància dels vincles i el suport mutu que es genera. Aquests són aspectes clau per la bona salut mental, ja que una part dels problemes psicològics es deuen a l’aïllament i a la falta de relacions socials de qualitat. I ja sabem que les xarxes socials telemàtiques no poden suplir les relacions presencials. El cant coral, en tenir lloc dins d’un grup en el qual és imprescindible harmonitzar les relacions i treballar per un objectiu comú, resulta de gran ajut en aquest sentit. A més moltes corals com la coral Font d’en Fargues, amplien el seu cercle i col·laboren entre elles per fer projectes més ambiciosos.
El segon aspecte a considerar té a veure amb el cos. Els exercicis previs d’escalfament, l’ampliació i millora de la respiració, la vocalització, la bona postura corporal, són tots ells molt saludables i fan disminuir la tensió muscular. Com a conseqüència, s’ha demostrat que cantar alleuja el dolor, que es relaciona amb la secreció de beta-endorfina. Així mateix, hi ha proves que demostren que pot reduir l’estrès i millorar el sistema immunològic, en baixar el cortisol en sang i augmentar la immunoglobulina A. Això s’ha comprovat que succeeix quan es canta en sessions de més d’una hora.
La concentració en una activitat complexa com és el cant, ens distreu de cabòries recurrents que sovint no porten enlloc i, per tant, disminueix l’estrès.
La memorització tant de la part musical com de les lletres és un exercici que reforça la memòria i manté la ment activa. Fins i tot s’ha demostrat que ajuda a combatre en alguna mesura els efectes primerencs de la demència.
Des del punt de vista psicològic, el cant coral és valorat en totes les enquestes que s’han fet als seus membres, com un generador de benestar. La gent se sent més positiva després de cantar que quan simplement escolta música de forma passiva. Aquest goig es relaciona amb l’alliberament de neurotransmissors, com la dopamina i la serotonina, i va lligat al desig de voler repetir l’experiència, i superar les exigències i dificultats que comporta.
Cantar en grup és una activitat ancestral, que ens vincula a èpoques pretèrites en les quals es cantava per fornir l’esperit de comunitat i pertinença, i superar així els conflictes i adversitats. Podríem dir que de forma inconscient té un vessant de ritual, que queda palès en el cant gòspel i el cant religiós en general.
Finalment, dir que gairebé tota persona si està decidida i és ben guiada, és capaç de cantar en grup. Li caldrà més o menys esforç, però la recompensa està plenament assegurada.
Així doncs, com a professional de la salut mental recomano l’activitat de cantar en grup, i animo tothom que vulgui a provar-ho en aquesta coral.
